skip to main | skip to sidebar
PARAULES EN VALENCIA
PARAULES EN VALENCIA
Paraules arcàiques o rares i en perill d'extinció (proposat per Bienve)
Les podeu buscar per internet al diccionari català-valencià-balear de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) on trobareu tots els significats possibles i on s'utilitzen.
Topí o Tupí-Perol o olla amb una sola ansa (Nord de Castelló i sud de Tarragona segons l'IEC) Enviat per Bienve.
Fato-excés d'equipatge (Tarragona i Castelló segons l'IEC) Enviat per Jesús ("Aquell" des d'ara).
Votoadell o votoadéu-Expresió que es fa al rebre una sorpresa, d'us freqüent a algunes comarques de Castelló i molt freqüent a les Balears ("Ses Illes" des d'ara) no es troba a cap diccionari conegut.
Traspodre-Anar-sen, desaparèixer del lloc on s'estava. S'usa sobre tot en imperatiu per manar a algú que s'en vage "Traspon d'ací" (Castelló segons l'IEC), enviat per Aquell.
Maití-Matí en la seua forma arcàica. (només s'utilitza de forma cotidiana a l'Alguer segons "caçadors de paraules de tv3") enviat per Elena.
Pardinal-Femer, escombreria, es trobaba sempre molt a prop del poble, segurament la paraula anat desapareixent amb els pardinals, (l'Alcalatén sobre tot) no és troba en cap diccionari conegut.
Gatifell-Eina o ferramenta d'una professió (sud de Tarragona i País Valencià segons l'IEC), enviat per Verónica.
Xanxa-Burla; cosa dita per riure o burlar-se (segons l'IEC) ací la coneixem com "xansa", enviat per Aquell.
Maitines-Matines en la seua forma arcàica, vol dir primera hora crònica del dia (només s'utilitza de forma cotidiana a l'Alguer segons "caçadors de paraules de tv3), enviat per Elena.
Ausades-Expresió confirmativa equivalent a "ja ho crec" (segons l'IEC), enviat per Aquell.
Trespol- Terrat d'un edifici (Catalunya i País Valencià segons l'IEC).
Llur, llura-Vol dir d'ell- d'ella, només es conseva viu en algunes comarques de Girona i en la Catalunya francesa (segons l'IEC), enviat per Júlia.
Es, Sa-Article definit que antigament estava estès per tot el domini català, i que, suplantat per l'article el, la queda huí reduït a Ses Illes, a part de l'Empordà i una comarca Valenciana, en plural femení Ses (segons l'IEC), enviat per Júlia.
Catxull-Fanguet molt clar que es fa als corrals quan els animals hi han orinat molt (nort de Castelló i sud de Tarragona segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Catuf o Catufol-Caixa de fusta la qual afegida a la sinia val per treure l'aigua (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Follia-Demència, boxeria, a València diuen Folia (segons l'IEC), enviat per Júlia.
Bacó-Carn de porc en tot el seu conjunt (Morella, Vilafranca, Benassal, Llucena... Segons l'IEC), enviat per Elena.
Porcell, porcella-Persona bruta (segons l'IEC), enviat per Elena.
Ençà-Cap ací (segons l'IEC), enviat per Elena.
Barret-Tots sabem el seu significat , si està ací és per greu perill d'extinció que corre al ser substituïda pel seu sinonim en castellà, al igual que Toll o Buxaca entre altres, enviat per Verónica.
Eixir-Sortir, anar de dins cap a fora (segons l'IEC), antigament s'utilitzaba per tot el territori de parla catalana, huí en dia només es conserva al País Valencià i a l'Alguer (segons "caçadors de paraules" de tv3), enviat per Elena.
Can-Vol dir casa d'en... Encara que es troba per tot el territori, s'usa amb poca freqüència per zones de l'interior i per Ses Illes (del Diccionari de les lletres Catalanes), enviat per Mari(a).
Lo-Article definit que antigament estava per tot el domini català, i que, suplantat per el i es a Ses Illes ha quedat practicament extingit, en plural los , enviat per Júlia.
Canterell-Gerreta amb dues anses, i amb piquerull per tenir aigua i beure a galet (segons l'IEC), enviat per M. Luisa. Ha col.laborat un company de feina: Eduardo dient la diferència que hi ha entre Canterell i Canter (el Canter també te dues anses però no te piquerull), ni M. Luisa ni jo la coneixiem.
Llibrell, gibrell o ribell-Recipient de terrissa a manera de plat gran més ample de dalt, i que serveix per escurar plats, rentar-se els peus, posar coses a remulla, etc. (segons l'IEC), enviat per Elena. Ha col.laborat Eduardo dient com s'escrivia, Dribell que es com el coneixiem Elena i jo no existeix.
Boto-És igual que una bota de vi, però està fet amb la pell de tot l'animal per el que te molta més capacitat depenent del tamany de l'animal (segons l'IEC), ha col.laborat Eduardo donant a coneixer aquesta paralula.
Eixarment-Variant antiga i dialectal de Sarment-Branca del cep (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Banasto-Cistell gran de vimens que serveix per carrejar el raïm al cup (Castelló, segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Orguinells-Recipients fets d'espart, de canyes o de vimens per portar carrega a esquena de bístia (Castelló, segons l'IEC), enviat per Bienve.
Cup-Lloc on es trapitja el raïm (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Cove-En dialectal, Covo-Recipient de més o menys fondària, més ample de dalt fet de vimens o de canyes, especialment s'utilitza per portar roba a rentar o rentada (segons l'IEC), enviat per Yolanda.
Capçana-Enviat per Bienve, vol dir cosa posada al cim del cap de les dones per portar-hi a sobre la gerra o la Tina-Recipient fet de fusta i metall que serveix per ficar la bugada, enviat per Merche (totes dues es troben a l'IEC).
Daxai,sos-Persona que antigament treballaba al port de Barcelona descarregant vaixells i transportant la carrega a l'esquena, enviat per Bienve, no es troba a cap diccionari conegut però sembla que existeix.
Vimen-En castellà mimbre (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Safrà-Condiment (segons l'IEC), enviat per Rosa.
Sàrria-I més dialectal Sària-Recipient fet d'espart o de palma, que posat de través damunt d'una bístia, seveix per trasportar coses diverses (segons l'IEC), enviat per Merche.
Corrinxol-Corn de la sàrria i manta de pagès (segons l'IEC), enviat per Merche.
Màrfega-Tela farcida de palla per a matalàs (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Bassot-Bassa gran (Tarragona Castelló i ses Illes segons l'IEC), bassa d'aigua bruta (Girona segons l'IEC), enviat per Bienve.
Gelera-Lloc on es guarda la neu, en castellà nevera (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Esme o Esma-Facultat d'estimar o calcular (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Abeuratge-Beguda, cosa per beure en castellà brebaje (segons l'IEC) enviat per Bienve.
Randa-Conjunt de fils entreteixits formant puntes per adornar les vores dels vestits i altres peces de roba en castellà puntilla (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Paor-Paraula arcàica vol dir por, temor, enviat per Mónica.
Jorn- Paraula arcàica vol dir dia, jornada laboral, enviar per Verónica.
Trocar-Baratar, canviar (segons l'IEC), a troques de "a canvi de", enviat per Verónica.
Tossal-Tossut (Benassal, Xodos segons l'IEC), muntanya o puig en general (segons l'IEC), enviat per Elena i Verónica (el i ve blog).
Xapeta-Perdre la xapeta, deformació perdre la xaveta, modeda de cinc cèntims de pesseta (segons l'IEC), enviat per Marga (gràcies Marga per col.laborar sense parlar aquesta llengua).
Aiguamoll-Fonteta superficial que sols raja després de pluges abundants i que prest s'estronquen (segons l'IEC), enviat per Elena.
Prest-Dins de poc temps, sense tardar (Barna. segons l'IEC), enviat per Elena.
Testa-Cap d'una persona o animal (segons l'IEC), enviat per Elena.
Esbatussó-En castellà, sacudida, zarandeo ( País Valencià segons l'IEC), enviat per Elena.
Capsot-Home caparrut, obstinat amb les seues idees o proposits (Castelló segons l'IEC), enviat per Verónica.
Safareig-Diposit quadrangular, fet de parets d'obra, dins del qual es posa aigua per retar la roba (segons l'IEC), enviat per Verónica.
Arrebossar- Cobrir la paret amb guix, morter o ciment i allisar-la tapant els clots i falles (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Estintolar-Apuntalar (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Tamboret-Seient individual sense respatlla (segons l'IEC), enviat per Elena.
Espill-Mirall (sud de Tarragona i País Valencià segons l'IEC), enviat per Elena.
Baradat, llin o llí- En castellà lino (segons l'IEC), enviat per Mónica.
Barda-Castellanisme sembla que reconegut, vol dir armadura antiga de cavall (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Albarda-Nom que designa, segons les diferents regions, diverses formes d'un aparell que serveix per cavalcar i dur carrega sobre bísties de peu rodó, a Mallorca diuen Aubardà (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Ascalunya-Planta liliàcea (segons l'IEC) -fa gust semblant al de la ceba i te forma de ceba molt xicoteta-, enviat per Bienve.
Trill-Post de fusta quadrangular, llarguera, que per sota va armat de ferros, claus o per trossos de pedra foguera, i que, arrosegat per una o dos bísties per damunt de la batuda va tallant i capolant palla (segons l'IEC), enviat per Elena.
Bres o Bressol-En castellà cuna (segons l'IEC), enviat per Verónica.
Estroncar-Aturar de rajar un liquid (segons l'IEC), enviat per Elena.
Xerrar i més dialectal Xarrar-Parlar molt (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Engiscar-Acanissar, incitar, acometre (segons l'IEC), enviat per Elena.
Aixeta-En castellà grifo, enviat per TJMetaler.
Esglai-Por, sorpresa que torba profundament (segons l'IEC), enviat per TJMetaler.
Bèfia-Broma pesada, no es troba a cap diccionari conegut, enviat per TJMetaler.
Aixovar-Eixugar, buidar l'aigua o un altre liquid fins l'última gota (segons l'IEC), enviat per TJMetaler.
Soll-Lloc tancat de parets on es tenen tancats els porcs per engreixar-los (segons l'IEC), enviat per TJMetaler.
Aladroc-Home esburbat, que obra de pressa i sense reflexió ( a Ses Illes segons l'IEC), enviat per TJMetaler.
Algep-En castellà yeso, (segons l'IEC), enviat per TJMetaler.
Manescal-En castellà vetirinario (segons l'IEC), enviat per TJMetaler.
Capolar-Tallar en trossos més xicotets qualsevol cosa, enviat per Elena.
En-Títol de cortesia que antigament s'aplicava com equivalent al castellà Señor o Don el femení és Na (segons l'IEC), enviat per Elena.
Esser o Ésser- En castellà existir (segons l'IEC), enviat per Elena.
Migjorn-Migdia (segons l'IEC), enviat per Elena.
Enjorn-En castellà Temprano (segons l'IEC), enviat per Elena.
Xalar-Sentir un gran plaer; divertir-se alegrement en castellà gozar, disfrutar (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Estrambòtic-Extravagant; fora d'allò admés com a usual (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Afanyar-Treballar molt, amb pressa i sense perdre temps (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Endins-A la part interior (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Comú-Lloc excusat on es fan les defecacions (sud de Tarragona, Castelló i ses Illes, segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Arrabassar-Cavar terra ben endins, removent-la molt i llevant les plantes que perjudiquen el conreu (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Apoloriat o Poloriat-Sembla que és una paraula dialectal que no es troba a cap diccionari conegut, quan algú està mig mort se li diu que "està apoloriat", enviat per Bienve.
Endarrerit-En castellà "atrasado" (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Tió-Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que es destina a esser cremat, en castellà: tizón o leño (segons l'IEC), enviat per Elena.
Cabdell-Conjunt de fil o de corda aplegat en forma més o menys rodona, en castellà ovillo (segons l'IEC), enviat per Elena.
Tos-Els teus, Ton- El teu, Ta- La teua, Ma-La meua, Mon-El meu, Sa-La seua, Ses- Les seues (segons l'IEC), enviat per Elena.
Macarulla-Agalla de roure, pinya de pí (segons l'IEC), enviat per TJMetaler.
Catxapera-Cau de conill (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Catxapó-Conill petit(segons l'IEC), enviat per Bienve.
Regló-Pedra giratòria de forma troncocònica, del molí d'oli (Castelló i Tarragona segons l'IEC). enviat per M. Luisa.
Gronsa-Tremuja del molí d'oliva o de gra, en castellà "tolva" (segons l'IEC), enviat per M. Luisa.
Aigualera-Humitat que es congria en les matinades d'estiu per condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera en castellà "rocío" (Tarragona i País Valencià segons l'IEC), enviat per Elena.
Tapàs-Terreny de pedra flonja o de terra més dura que l'ordinària de consistència argilosa i color fosc, en castellà "marga" (segons l'IEC), enviat per Elena.
Moixó-Ocell en general i especialment els petits, també vol dir gat petit (segons l'IEC), enviat per Elena.
Moixonar-Caçar ocells (segons l'IEC), enviat per Elena.
Adés-Indica un temps ja passat, però molt pròxim al present, equival a "fa poc" (segons l'IEC), enviat per Mónica.
Ventall-En castellà abanico (segons l'IEC), Enviat per Iolanda.
Bufador-Instrument que serveix per trasmetre una corrent d'aire, canó fet de canya o de metall foradat a cada cap, en el qual bufen per avivar el foc dels fogons o de la ximeneia (segons l'IEC), enviat per Iolanda.
Llar-Porció de paviment on es fa el foc d'una casa per a escalfar-s'hi o per cuinar (segons l'IEC), enviat per Iolanda.
Despatxar-Donar curs o resolució a un negoci o assumpte (segons l'IEC), enviat per Tjmetaler.
Pàmpol-Fulla de cep o de figuera (segons l'IEC), enviat per Verónica.
Escorcollar-Examinar minuciosament una cosa cercant-hi quelcom* o tractant de veure que hi ha, en castellà escudriñar, registrar, rebuscar, investigar (segons l'IEC), enviat per Elena. *Quelcom en castellà vol dir algo.
Botxí-Executor de les setències de mort, en castellà verdugo (segons l'IEC).
Esbellussar-Afinar, educar un rústec (segons l'IEC).
Rústec o Rústic-Grosser, mancat de cultura, en castellà rústico, zafio també vol dir Aspre al tacte, mancat de finor, en castellà rudo, aspero (segons l'IEC).
Les podeu buscar per internet al diccionari català-valencià-balear de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) on trobareu tots els significats possibles i on s'utilitzen.
Topí o Tupí-Perol o olla amb una sola ansa (Nord de Castelló i sud de Tarragona segons l'IEC) Enviat per Bienve.
Fato-excés d'equipatge (Tarragona i Castelló segons l'IEC) Enviat per Jesús ("Aquell" des d'ara).
Votoadell o votoadéu-Expresió que es fa al rebre una sorpresa, d'us freqüent a algunes comarques de Castelló i molt freqüent a les Balears ("Ses Illes" des d'ara) no es troba a cap diccionari conegut.
Traspodre-Anar-sen, desaparèixer del lloc on s'estava. S'usa sobre tot en imperatiu per manar a algú que s'en vage "Traspon d'ací" (Castelló segons l'IEC), enviat per Aquell.
Maití-Matí en la seua forma arcàica. (només s'utilitza de forma cotidiana a l'Alguer segons "caçadors de paraules de tv3") enviat per Elena.
Pardinal-Femer, escombreria, es trobaba sempre molt a prop del poble, segurament la paraula anat desapareixent amb els pardinals, (l'Alcalatén sobre tot) no és troba en cap diccionari conegut.
Gatifell-Eina o ferramenta d'una professió (sud de Tarragona i País Valencià segons l'IEC), enviat per Verónica.
Xanxa-Burla; cosa dita per riure o burlar-se (segons l'IEC) ací la coneixem com "xansa", enviat per Aquell.
Maitines-Matines en la seua forma arcàica, vol dir primera hora crònica del dia (només s'utilitza de forma cotidiana a l'Alguer segons "caçadors de paraules de tv3), enviat per Elena.
Ausades-Expresió confirmativa equivalent a "ja ho crec" (segons l'IEC), enviat per Aquell.
Trespol- Terrat d'un edifici (Catalunya i País Valencià segons l'IEC).
Llur, llura-Vol dir d'ell- d'ella, només es conseva viu en algunes comarques de Girona i en la Catalunya francesa (segons l'IEC), enviat per Júlia.
Es, Sa-Article definit que antigament estava estès per tot el domini català, i que, suplantat per l'article el, la queda huí reduït a Ses Illes, a part de l'Empordà i una comarca Valenciana, en plural femení Ses (segons l'IEC), enviat per Júlia.
Catxull-Fanguet molt clar que es fa als corrals quan els animals hi han orinat molt (nort de Castelló i sud de Tarragona segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Catuf o Catufol-Caixa de fusta la qual afegida a la sinia val per treure l'aigua (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Follia-Demència, boxeria, a València diuen Folia (segons l'IEC), enviat per Júlia.
Bacó-Carn de porc en tot el seu conjunt (Morella, Vilafranca, Benassal, Llucena... Segons l'IEC), enviat per Elena.
Porcell, porcella-Persona bruta (segons l'IEC), enviat per Elena.
Ençà-Cap ací (segons l'IEC), enviat per Elena.
Barret-Tots sabem el seu significat , si està ací és per greu perill d'extinció que corre al ser substituïda pel seu sinonim en castellà, al igual que Toll o Buxaca entre altres, enviat per Verónica.
Eixir-Sortir, anar de dins cap a fora (segons l'IEC), antigament s'utilitzaba per tot el territori de parla catalana, huí en dia només es conserva al País Valencià i a l'Alguer (segons "caçadors de paraules" de tv3), enviat per Elena.
Can-Vol dir casa d'en... Encara que es troba per tot el territori, s'usa amb poca freqüència per zones de l'interior i per Ses Illes (del Diccionari de les lletres Catalanes), enviat per Mari(a).
Lo-Article definit que antigament estava per tot el domini català, i que, suplantat per el i es a Ses Illes ha quedat practicament extingit, en plural los , enviat per Júlia.
Canterell-Gerreta amb dues anses, i amb piquerull per tenir aigua i beure a galet (segons l'IEC), enviat per M. Luisa. Ha col.laborat un company de feina: Eduardo dient la diferència que hi ha entre Canterell i Canter (el Canter també te dues anses però no te piquerull), ni M. Luisa ni jo la coneixiem.
Llibrell, gibrell o ribell-Recipient de terrissa a manera de plat gran més ample de dalt, i que serveix per escurar plats, rentar-se els peus, posar coses a remulla, etc. (segons l'IEC), enviat per Elena. Ha col.laborat Eduardo dient com s'escrivia, Dribell que es com el coneixiem Elena i jo no existeix.
Boto-És igual que una bota de vi, però està fet amb la pell de tot l'animal per el que te molta més capacitat depenent del tamany de l'animal (segons l'IEC), ha col.laborat Eduardo donant a coneixer aquesta paralula.
Eixarment-Variant antiga i dialectal de Sarment-Branca del cep (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Banasto-Cistell gran de vimens que serveix per carrejar el raïm al cup (Castelló, segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Orguinells-Recipients fets d'espart, de canyes o de vimens per portar carrega a esquena de bístia (Castelló, segons l'IEC), enviat per Bienve.
Cup-Lloc on es trapitja el raïm (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Cove-En dialectal, Covo-Recipient de més o menys fondària, més ample de dalt fet de vimens o de canyes, especialment s'utilitza per portar roba a rentar o rentada (segons l'IEC), enviat per Yolanda.
Capçana-Enviat per Bienve, vol dir cosa posada al cim del cap de les dones per portar-hi a sobre la gerra o la Tina-Recipient fet de fusta i metall que serveix per ficar la bugada, enviat per Merche (totes dues es troben a l'IEC).
Daxai,sos-Persona que antigament treballaba al port de Barcelona descarregant vaixells i transportant la carrega a l'esquena, enviat per Bienve, no es troba a cap diccionari conegut però sembla que existeix.
Vimen-En castellà mimbre (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Safrà-Condiment (segons l'IEC), enviat per Rosa.
Sàrria-I més dialectal Sària-Recipient fet d'espart o de palma, que posat de través damunt d'una bístia, seveix per trasportar coses diverses (segons l'IEC), enviat per Merche.
Corrinxol-Corn de la sàrria i manta de pagès (segons l'IEC), enviat per Merche.
Màrfega-Tela farcida de palla per a matalàs (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Bassot-Bassa gran (Tarragona Castelló i ses Illes segons l'IEC), bassa d'aigua bruta (Girona segons l'IEC), enviat per Bienve.
Gelera-Lloc on es guarda la neu, en castellà nevera (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Esme o Esma-Facultat d'estimar o calcular (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Abeuratge-Beguda, cosa per beure en castellà brebaje (segons l'IEC) enviat per Bienve.
Randa-Conjunt de fils entreteixits formant puntes per adornar les vores dels vestits i altres peces de roba en castellà puntilla (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Paor-Paraula arcàica vol dir por, temor, enviat per Mónica.
Jorn- Paraula arcàica vol dir dia, jornada laboral, enviar per Verónica.
Trocar-Baratar, canviar (segons l'IEC), a troques de "a canvi de", enviat per Verónica.
Tossal-Tossut (Benassal, Xodos segons l'IEC), muntanya o puig en general (segons l'IEC), enviat per Elena i Verónica (el i ve blog).
Xapeta-Perdre la xapeta, deformació perdre la xaveta, modeda de cinc cèntims de pesseta (segons l'IEC), enviat per Marga (gràcies Marga per col.laborar sense parlar aquesta llengua).
Aiguamoll-Fonteta superficial que sols raja després de pluges abundants i que prest s'estronquen (segons l'IEC), enviat per Elena.
Prest-Dins de poc temps, sense tardar (Barna. segons l'IEC), enviat per Elena.
Testa-Cap d'una persona o animal (segons l'IEC), enviat per Elena.
Esbatussó-En castellà, sacudida, zarandeo ( País Valencià segons l'IEC), enviat per Elena.
Capsot-Home caparrut, obstinat amb les seues idees o proposits (Castelló segons l'IEC), enviat per Verónica.
Safareig-Diposit quadrangular, fet de parets d'obra, dins del qual es posa aigua per retar la roba (segons l'IEC), enviat per Verónica.
Arrebossar- Cobrir la paret amb guix, morter o ciment i allisar-la tapant els clots i falles (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Estintolar-Apuntalar (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Tamboret-Seient individual sense respatlla (segons l'IEC), enviat per Elena.
Espill-Mirall (sud de Tarragona i País Valencià segons l'IEC), enviat per Elena.
Baradat, llin o llí- En castellà lino (segons l'IEC), enviat per Mónica.
Barda-Castellanisme sembla que reconegut, vol dir armadura antiga de cavall (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Albarda-Nom que designa, segons les diferents regions, diverses formes d'un aparell que serveix per cavalcar i dur carrega sobre bísties de peu rodó, a Mallorca diuen Aubardà (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Ascalunya-Planta liliàcea (segons l'IEC) -fa gust semblant al de la ceba i te forma de ceba molt xicoteta-, enviat per Bienve.
Trill-Post de fusta quadrangular, llarguera, que per sota va armat de ferros, claus o per trossos de pedra foguera, i que, arrosegat per una o dos bísties per damunt de la batuda va tallant i capolant palla (segons l'IEC), enviat per Elena.
Bres o Bressol-En castellà cuna (segons l'IEC), enviat per Verónica.
Estroncar-Aturar de rajar un liquid (segons l'IEC), enviat per Elena.
Xerrar i més dialectal Xarrar-Parlar molt (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Engiscar-Acanissar, incitar, acometre (segons l'IEC), enviat per Elena.
Aixeta-En castellà grifo, enviat per TJMetaler.
Esglai-Por, sorpresa que torba profundament (segons l'IEC), enviat per TJMetaler.
Bèfia-Broma pesada, no es troba a cap diccionari conegut, enviat per TJMetaler.
Aixovar-Eixugar, buidar l'aigua o un altre liquid fins l'última gota (segons l'IEC), enviat per TJMetaler.
Soll-Lloc tancat de parets on es tenen tancats els porcs per engreixar-los (segons l'IEC), enviat per TJMetaler.
Aladroc-Home esburbat, que obra de pressa i sense reflexió ( a Ses Illes segons l'IEC), enviat per TJMetaler.
Algep-En castellà yeso, (segons l'IEC), enviat per TJMetaler.
Manescal-En castellà vetirinario (segons l'IEC), enviat per TJMetaler.
Capolar-Tallar en trossos més xicotets qualsevol cosa, enviat per Elena.
En-Títol de cortesia que antigament s'aplicava com equivalent al castellà Señor o Don el femení és Na (segons l'IEC), enviat per Elena.
Esser o Ésser- En castellà existir (segons l'IEC), enviat per Elena.
Migjorn-Migdia (segons l'IEC), enviat per Elena.
Enjorn-En castellà Temprano (segons l'IEC), enviat per Elena.
Xalar-Sentir un gran plaer; divertir-se alegrement en castellà gozar, disfrutar (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Estrambòtic-Extravagant; fora d'allò admés com a usual (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Afanyar-Treballar molt, amb pressa i sense perdre temps (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Endins-A la part interior (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Comú-Lloc excusat on es fan les defecacions (sud de Tarragona, Castelló i ses Illes, segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Arrabassar-Cavar terra ben endins, removent-la molt i llevant les plantes que perjudiquen el conreu (segons l'IEC), enviat per Félix i Anna.
Apoloriat o Poloriat-Sembla que és una paraula dialectal que no es troba a cap diccionari conegut, quan algú està mig mort se li diu que "està apoloriat", enviat per Bienve.
Endarrerit-En castellà "atrasado" (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Tió-Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que es destina a esser cremat, en castellà: tizón o leño (segons l'IEC), enviat per Elena.
Cabdell-Conjunt de fil o de corda aplegat en forma més o menys rodona, en castellà ovillo (segons l'IEC), enviat per Elena.
Tos-Els teus, Ton- El teu, Ta- La teua, Ma-La meua, Mon-El meu, Sa-La seua, Ses- Les seues (segons l'IEC), enviat per Elena.
Macarulla-Agalla de roure, pinya de pí (segons l'IEC), enviat per TJMetaler.
Catxapera-Cau de conill (segons l'IEC), enviat per Bienve.
Catxapó-Conill petit(segons l'IEC), enviat per Bienve.
Regló-Pedra giratòria de forma troncocònica, del molí d'oli (Castelló i Tarragona segons l'IEC). enviat per M. Luisa.
Gronsa-Tremuja del molí d'oliva o de gra, en castellà "tolva" (segons l'IEC), enviat per M. Luisa.
Aigualera-Humitat que es congria en les matinades d'estiu per condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera en castellà "rocío" (Tarragona i País Valencià segons l'IEC), enviat per Elena.
Tapàs-Terreny de pedra flonja o de terra més dura que l'ordinària de consistència argilosa i color fosc, en castellà "marga" (segons l'IEC), enviat per Elena.
Moixó-Ocell en general i especialment els petits, també vol dir gat petit (segons l'IEC), enviat per Elena.
Moixonar-Caçar ocells (segons l'IEC), enviat per Elena.
Adés-Indica un temps ja passat, però molt pròxim al present, equival a "fa poc" (segons l'IEC), enviat per Mónica.
Ventall-En castellà abanico (segons l'IEC), Enviat per Iolanda.
Bufador-Instrument que serveix per trasmetre una corrent d'aire, canó fet de canya o de metall foradat a cada cap, en el qual bufen per avivar el foc dels fogons o de la ximeneia (segons l'IEC), enviat per Iolanda.
Llar-Porció de paviment on es fa el foc d'una casa per a escalfar-s'hi o per cuinar (segons l'IEC), enviat per Iolanda.
Despatxar-Donar curs o resolució a un negoci o assumpte (segons l'IEC), enviat per Tjmetaler.
Pàmpol-Fulla de cep o de figuera (segons l'IEC), enviat per Verónica.
Escorcollar-Examinar minuciosament una cosa cercant-hi quelcom* o tractant de veure que hi ha, en castellà escudriñar, registrar, rebuscar, investigar (segons l'IEC), enviat per Elena. *Quelcom en castellà vol dir algo.
Botxí-Executor de les setències de mort, en castellà verdugo (segons l'IEC).
Esbellussar-Afinar, educar un rústec (segons l'IEC).
Rústec o Rústic-Grosser, mancat de cultura, en castellà rústico, zafio també vol dir Aspre al tacte, mancat de finor, en castellà rudo, aspero (segons l'IEC).
